Segueixen els dies i continuo sense poder entrar al nostre blog... Definitivament el govern xinès deu veure blogspot com una amenaça i per això el tenen censurat. Ei, però no es pas que tinguin censurat el nostre blog, sinó TOTS, tots el que formen part de blogspot.
Des de petita havia sentit a parlar molt de la censura i de vegades no m’arribava a creure les coses que m’explicaven els de casa, però ara ho visc. Potser no de la mateixa manera que molts catalans la van viure, només faltaria, però si que m’hi topo, em molesta i m’empipa moltíssim. Ara però
Un dia, parlant amb els meus alumnes més propers i més oberts de mentalitat, em van preguntar sobre el tema Catalunya-España. Una mica ells també ho viuen amb el tema Taiwan-Xina, encara que des d’un altre punt de vista... Taiwan és un país oficial però els xinesos no ho acceptaran mai! Els han educat així. Llavors jo els vaig explicar els arguments pels que els catalans no ens sentim espanyols i ho van entendre!!! Ara mai diuen que jo sóc espanyola, sinó que automàticament quan parlen de mi, parlen que sóc catalana!!! I cada vegada que els sento, penso... només ha calgut una tarda de xerrada perquè ho entenguessin...i com és que molts espanyols després de tants anys encara no ho han entès?
Apali, salut i enhorabona pel blog!
吉林华侨外国语学院
长春市净月大街 3658号
130117
电话: 0086-13404303463
Jilin Huaqiao Foreign Languages Institute
Jingyue Street, 3658
Changchun city Jilin province
R.P. China
Tel: 0086-13404303463
dilluns, 3 de setembre del 2007
Hola a tots!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Enhorabona Coralí.
M'agrada veure que els joves teniu ànims per endinsar-vos al món més enllà de la cruïlla de St. Joan i que torneu amb la mirada transformada.
Catalunya no és la única terra que viu per la independència, ni és la més represaliada. Però, no per no ser la més maltractada, no hem de continuar treballant amb dignitat per transformar la realitat i aconseguir els ideals.
Per altra banda, m'agradaria saber més coses de com et va per aquestes terres, tant llunyanes d'aquí.
Tinc un company que va estar treballant al Congo i el que li va sorprendre més ho resumia en una frase: "Allà no hi havia negres, jo era el blanc"
Bon coratge
Toni Carbonell
(tonidelafonda@gmail.com)
Publica un comentari a l'entrada