Diuen les històries que l’exèrcit napoleònic volia envair Portugal i va aconseguir el beneplàcit de l’Estat espanyol per poder accedir des d’aquest territori a la seva fita. Però quan va ser a dins de l’Estat va començar a prendre viles i ciutats (la gran resistència la va trobar a les zones rurals) i Catalunya, com sempre, li va tocar el rebre anant i en tornant. Catalunya va ser el primer lloc per on va passar l’exèrcit francès quan entrava i el darrer que va passar quan fugia.
La història també parla dels fets que es van produir a Castellfollit de la Roca i rodalies contra l’exèrcit francès i el paper que hi van jugar els sometents locals per foragitar l’exèrcit invasor. Però realment quins eren els nostres? Això amb els francesos va passar entre els anys 1808 i 1814, però l’exèrcit espanyol ja ens tenia envaïts des del 1714. Amb el temps, quan encara Europa la teníem a anys llum i a tots ens semblava que a l’altra banda dels Pirineus tot eren flors i violes, ens agradava sentir allò que deia: “Si el timbaler del Bruc, en lloc de tocar el timbal s’hagués tocat una altra cosa, ara seríem tots francesos”. Però veient com els han anat i els van les coses a la Catalunya Nord....no veiem pas que hi haguéssim guanyat gaire si el timbaler del Bruc s’hagués tocat una altra cosa.
La sardana La Puntaire ens recorda la gesta dels catalans a l’hora de foragitar els francesos quan diu: “ i si un poble francès, com va fer ahir, les nostres llars vol envair, el rebrem ardits en so de guerra i sabrà que aquesta terra defensem fins a morir.” Versions més modernes han substituït des de fa temps “poble francès” per “poble estranger” i això vol dir que rebrem ardits en so de guerra els que ens vulguin conquerir tant si venen del nord com si venen del sud.
Així és que de "Châteaufollit de la Roche", res de res. De "Castillofollit de la Roca" ni pensar'hi , perquè el que volem és Castellfollit de la Roca. Tal com som.
La història també parla dels fets que es van produir a Castellfollit de la Roca i rodalies contra l’exèrcit francès i el paper que hi van jugar els sometents locals per foragitar l’exèrcit invasor. Però realment quins eren els nostres? Això amb els francesos va passar entre els anys 1808 i 1814, però l’exèrcit espanyol ja ens tenia envaïts des del 1714. Amb el temps, quan encara Europa la teníem a anys llum i a tots ens semblava que a l’altra banda dels Pirineus tot eren flors i violes, ens agradava sentir allò que deia: “Si el timbaler del Bruc, en lloc de tocar el timbal s’hagués tocat una altra cosa, ara seríem tots francesos”. Però veient com els han anat i els van les coses a la Catalunya Nord....no veiem pas que hi haguéssim guanyat gaire si el timbaler del Bruc s’hagués tocat una altra cosa.
La sardana La Puntaire ens recorda la gesta dels catalans a l’hora de foragitar els francesos quan diu: “ i si un poble francès, com va fer ahir, les nostres llars vol envair, el rebrem ardits en so de guerra i sabrà que aquesta terra defensem fins a morir.” Versions més modernes han substituït des de fa temps “poble francès” per “poble estranger” i això vol dir que rebrem ardits en so de guerra els que ens vulguin conquerir tant si venen del nord com si venen del sud.
Així és que de "Châteaufollit de la Roche", res de res. De "Castillofollit de la Roca" ni pensar'hi , perquè el que volem és Castellfollit de la Roca. Tal com som.
2 comentaris:
Això està molt apagat. Fa mesos que ningú hi escriu res. He llegit a la web de l'ajuntament alguna cosa com per exemple, al Ple de dimarts dia 1 es va aprovar (si no tinc mal entes) un "pla de sanejament econòmic" del pressupost del 2007. De quin dèficit estem parlant? o quin pla de sanejament s'ha proposat?
I un altre tema. Ho de l'assignació del "salari" per càrrecs electes que dóna la Generalitat (totalment en contra d'aquest pagament per la meva opinió), se la quedat algú? qui? si no vaig mal encaminat, si algú el cobra, ha de renunciar a les altres nòmines que tingui (laborals, pensionistes, jubilats..)
Publica un comentari a l'entrada